Zàmbia, la transició que encara perdura

La present entrada té com a principal objectiu “esbrinar” quina és la naturalesa política de Zàmbia. Es pretén saber si el país és una democràcia o, en tot cas, si ho ha estat en algun moment de la seva història recent, des de l’any 1990. Per fer-ho, utilitzarem 3 sistemes de classificació de democràcies, els quals tenen en compte factors diferenciats per classificar els paísos i, a més seguirem una línia cronològica, analitzant cada període, per tal d’entendre les diferències i justificar-ne les assignacions. 

Sabem, que a finals dels 80, després de 27 anys d’estabilitat i legitimitat política, el govern zambià patí una crisi profunda de legitimitat, fruit, en gran part, dels problemes econòmics que suportava el país, els quals van comportar el sorgiment, de diverses protestes als carrers, protagonitzades per una ciutadania amb anhels de canvis, que demanava una transició cap a un sistema multipartidista.

Arrel d’aquesta situació de tensió, l’any 1990, el president Kaunda es va veure obligat a legalitzar els partits de l’oposició i a convocar eleccions generals. És per aquest motiu, que podem considerar les eleccions del 91 com l’inici de la transició “democràtica” de Zàmbia. 

 Observant el gràfic doncs, percebem clarament aquest període entre 1990 i 1991 en el qual deixem de considerar Zàmbia com un règim autoritàri per passar-lo a considerar una democràcia. Tot i així, és important destacar les diferències entre classificacions ja que, segons quins factors es considerin, obtindrem uns resultats o uns altres. 

El mètode Freedom House, a diferència dels altres dos, no considera el país com una dictadura total, sinó que el classifica com a parcialment lliure. Això pot ser degut a que aquest sistema utilitza els drets polítics i civils per classificar els paísos i, tot i trobar-se en una situació de partit únic, és cert que segurament es veien reconeguts alguns drets civils. 

L’any 1991 guanyarà les eleccions el partit de l’oposició a l’anterior govern (Chiluba), fet que determinarà la classificació del país com una democràcia. En aquest cas, serà la classificació de Przeworski (DD) la que considererà el règim com a dubtós. Tot i així, aquesta classificació serà comentada posteriorment ja que seguirà sent considerada fins al 2010 com un cas dubtós. 

Veiem que el mètode Freedom House, califica el règim com a lliure només durant dos anys a partir del 1991, fet que es pot explicar pel “fracàs democràtic” de la política de Chiluba, la qual no havia portat un canvi polític real i, per tant, aquest mètode va rectificar la seva anterior designació i va recol·locar el país com a parcialment democràtic, basant-se sobretot en els drets que hi estaven reconeguts. Pel que fa a Polity IV, considerarà el país com una democràcia fins a la fi de la legislatura, moment en el qual es col·locarà com una anocràcia. Això s’explica fàcilment si sabem quin era el context polític del moment. Davant la populartitat guanyada per l’anterior president Kaunda, Chiluba aprobarà una llei que impedirà al primer de presentar-se a les eleccions. Així doncs, Chiluba guanyarà utilitzant joc brut. Anys més tard, després d’un intent fallit de cop d’estat seran empresonats diversos personatges de l’oposició. Així doncs, ens trobem davant d’un cas on hi ha una manca clara de competitivitat a les eleccions alhora que tampoc existeix cap mena de control a l’executiu degut a les polítiques implantades per Chiluba, qui, a més, expulsarà al vicepresident, de manera unilateral i intentarà tornar a col·locar-se com a líder per a les següents eleccions, volent fins hi tot modificar la constitució. Davant la impossibilitat d’aquest últim fet, el propi Chiluba designa el seu successor, qui guanyarà amb una escassa avantatge les eleccions, essent denunciat internacionalment per pràctiques antidemocràtiques com la compra de vots. Per tant, Polity IV considerarà el règim zambià com una anocràcia entre els anys 1996 i 2007, moment en el qual morirà Mwanawasa, qui habia estat designat per Chiluba i havia guanyat les eleccions de manera certament fraudulenta. L’any 2008 es celebraran noves eleccions, les quals guanyarà el candidat del partit que ja governava. Els següents comicis, celebrats al 2011, culminaran amb la victòria d’un partit alternatiu. Podriem dir doncs, que a partir del 2008 aquest mètode de classificació considera Zàmbia una democràcia segurament per la presència d’una competència més o menys real ( i una obertura de les eleccions). 

Finalment, cal comentar la classificació que fa l’últim mètode a partir de l’any 1991. Segurament, la determinació de Zàmbia com a democràcia dubtosa s’explica principalment per la manca de competència efectiva real que es va donar a causa de les polítiques de Chiluba i del posterior govern de Mwanawasa, els quals van impedir per diferents camins que la oposició pugués guanyar. Possibement, a partir de l’any 2011 el mètode DD podria considerar el règim zambià com a democràtic a causa de la victòria d’un partit diferent al que havia governat durant el llarg període anterior. Tot i així, cal tenir presents certs factors en quant a l’elecció del legislatiu o l’executiu, entre d’altres (denuncies internacionals per frau electoral), que fan posar en dubte la classificació del país com a democràtic i que per tant qüestionen la transició iniciada al 1991.