Rússia, la dictadura emmascarada

	Freedom House	Polity IV	D-D Dataset		Freedom House
1990						Free
1991
1992						Not free
1993
1994						Partially Free
1995
1996					Polity IV
1997						Democracia
1998
1999						Dictadura
2000
2001						Anocracia
2002
2003					D-D Dataset
2004						Democracia
2005
2006						Dictadura
2007
2008						Type II

                                        

El sistema polític rus sempre ha destacat per la seva peculiaritat en comparació amb els sistemes dels seus veïns europeus, fins i tot en els seus intents de copiar exemples occidentals. Tot i que cada vegada queden menys singularitats a Rússia a causa del ineludible procés de globalització, encara n'hi ha i seguiran existint, el que es deu en gran mesura al seu vast territori, que uneix, com un singular pont geogràfic, diversos continents. No obstant, una cosa està clara, la seva política sempre s’ha emmascarat sota una falsa democràcia.

Les reformes de Gorbatxov, cap a l’any 1986, van donar pas a una sèrie de canvis profunds en la estructura social, política i econòmica de l'antic estat soviètic, obrint el camí al sorgiment d'un escenari geopolític nou, així com inestable: l'adopció d'un model d'economia de mercat i un procés d'aprenentatge democràtic.

Serà en aquest escenari que en el qual sorgiran dues figures polítiques transcendentals: Boris Yelstin i Vladimir Putin.  

Pel que fa al primer, després d’erigir-se com a president de Rússia el 1991 i provocar la desaparició de l'URSS i la traïció a Gorbachov, va començar el mandat que va imposar un sistema econòmic ultra liberal, seguint els dictàmens de les potències occidentals. En un període de cinc anys, Rússia va passar d'un model econòmic de planificació estatal propi d'un sistema comunista, a un liberal de capitalisme voraç i salvatge.

Lògicament, tots aquests canvis extrems empresos d'una manera tan frenètica, no podien dur-se a terme de forma legal i democràtica, per la qual cosa Yelstin, al setembre de 1993, va ordenar, a través d'un decret il·lícit contrari al que disposa la Constitució per aquell llavors vigent, la dissolució del Congrés dels Diputats del Poble i el Soviet Suprem de Rússia, organismes que suposaven un obstacle per a la seva consolidació en el poder, posant de manifest la falta de democràcia, tal com es pot observar en el gràfic, tant a Polity IV com a D-D Dataset.

Yelstin, que dos anys abans se situava com a baluard defensor de la revolució russa darrere de la llibertat, ara aixafava qualsevol escletxa d'oposició cap a les seves polítiques, instaurant un nou model presidencialista que ampliava enormement els seus poders en detriment del parlament, així com una reforma del sistema electoral, la qual ha convertit a Rússia, en una dictadura emmascarada de falsa democràcia.

El país va caure al seu nivell més baix, tant des del punt de vista econòmic com polític. La influència de Moscou en l'àmbit internacional era menor que mai i la seva dependència dels crèdits estrangers feien que el país fos poc menys que un titella amb una mica de caràcter en mans de nord-americans i europeus.

La situació va canviar enormement amb el nomenament de Vladimir Putin l’any 1999. La seva política va comportar una regressió en el nivell de democratització del país. El nombre de partits polítics es va reduir i va quedar la formació Rússia Unida, creada expressament al voltant de la figura de Putin, com a gran dominadora. Els altres partits amb representació parlamentària són meres comparses que no dubten a donar suport a Rússia Unida en totes les qüestions fonamentals. A més, es van suprimir les eleccions de governadors per tot el país i aquest càrrec és ara assignat pel mateix president.

Putin va imprimir al seu mandat un signe fort i autoritari, rememorant les antigues gestes de la història russa i intentant posicionar al seu país en l'escenari internacional com una potència que és capaç de provocar desequilibris i provar el seu poder enfront de les altres potències hegemòniques del sistema internacional.

Així doncs, a mode de conclusió, es pot dir que el país ha tingut clarament dues fases: la primera, la del capitalisme salvatge del president Yelstin, i la segona, de consolidació de l'Estat i les seves estructures per part de Putin. Si durant la primera es volia reformar el país a marxes forçades, durant la segona s'ha buscat l'estabilitat que reclamava la població. Però si una cosa és clara és que ni en la època de Yelstin ni tampoc amb Putin es van idear cap tipus de bases democràtiques.

Tots dos van fingir la democràcia per arribar al poder però, un cop van arribar a ell, tornaren a l'autocràcia, tal com es pot observar en el gràfic. Malgrat que entre 1999 i 2002 Freedom House califica el règim rus com a parcialment lliure, la realitat és una altre tal com ens mostren les taules de D-D Dataset i Polity IV, definint el sistema polític rus com a dictatorial o anocràtic.

Pol Roca Pardo (U112810)