Malàisia: entre l'herència i el vot

Al sud-est d'Àsia es troba un Estat federat monàrquic compost de 13 estats i 3 territoris federats anomenat Malàisia, capital Kuala Lumpur, d'una extensió de 329,847km entre les dues regions separades pel Mar del Sud de la Xina, de poc més de 29 milions d'habitants i amb l'esperança de vida al voltant dels 70 anys. 

Una de les seves característiques principals és que és un país multiètnic, del qual un 50% de la població és Malai, com també multireligiós, on la musulmana és l'oficial i disposa d'un 61,3% de la població. Té com a llengua oficial el malai, però també es parla anglès, dialectes del xinés i deu llengües i dialtectes més. 

Si s'analitza el seu règim polític sorgeix una pregunta, pot ser considerat un règim democràtic Malàisia?
En primer lloc, Malàisia és un sistema polític peculiar ja que disposa d'una monarquia hereditària i electiva, un model únic al món en el fet que el cap d'Estat canvia cada 5 anys entre els nou sultans (nom que rep un monarca que governa en un país islàmic) repartits en els 13 estats en els quals on no existeix un sultan hi ha un governador. Aquest model és electiu on els electors són els propis sultans.  Actualment el cap d'Estat és Yang Pertuan Agong. 

Per altra banda, existeix la figura del Primer Ministre escollit a partir del sistema parlamentari Westminster. En ell i el seu ganivet és on realment podem trobar el poder polític, actualment en mans de Najib Tun Razak. En l'executiu hi trobem la coalició Barisan National (Front Nacional en malai) des de 1957 en el fet que Malàisia va aconseguir la independència de Gran Bretanya. 

Per establir una anàlisi sobre la realitat democràtica del país en els últims 23 anys faré ús de tres sistemes de classificació de règims polítics com són: Freedom House, Polity IV i Democracy-Dictatorship (DD) Index. Els resultats gràficament són els següents: 

	Freedom House	Polity IV	D-D Dataset		Freedom House
1990						Free
1991
1992						Not free
1993
1994						Partially Free
1995
1996					Polity IV
1997						Democracia
1998
1999						Dictadura
2000
2001						Anocracia
2002
2003					D-D Dataset
2004						Democracia
2005
2006						Dictadura
2007
2008						Type II
2009
2010
2011
2012
2013

En el gràfic s'observa com l'anàlisi que obtenim dels tres indicadors només pateix un canvi en el sistema de classificacó Polity IV a partir de l'any 2008, any en que l'oposició ja no es troba simplement a l'ombra sense influència, característica principal d'una anocràcia, alhora de la inestebilitat del líder i el règim. Per tant, Polity IV passa a considerar Malàisia una democràcia gràcies a l'important auge de l'oposició. 

Però per què Freedom House i DD no consideren que el 2008 hi hagi el pas d'una anocràcia o cas dubtós respectivament a un règim democràtic?

Per entendre per què l'ONG Freedom House considera que el grau de llibertats polítiques i civils és parcialment lliure i no canvia el 2008 com si ho fa amb Polity IV és important analitzar els punts positius i negatius del país segons aquest indicador. 
Per una banda Malàisia disposa de certes característiques com una lliure elecció d'executiu i legislatiu, eleccions obertes i competitives, llibertat de vot, autonomia del govern, entre altres característiques que l'ONG ho valora com ha democràtiques i positives. Per altra banda, no disposa d'organització, expressió i protecció de la minoria o responsabilitat de les institucions davant de la ciutadania quan té algunes de les lleis de censura més dures del món.  En aquest sentit uns dels aspectes que es consideren bàsics per a la democràcia és la llibertat d'expressió i la televisió pública britànica BBC assegura que els mitjans de comunicació estan sota control de les autoritats en nom de la seguretat nacional, les televisions privades tenen estreta relació amb el govern i les públiques reflecteixen l'opinió del mateix, els diaris també es troben sota control, característiques de règim no democràtic que acaben convertint l'internet en l'únic mitja sense influència del govern, fet que FH no pot ignorar.  

Per últim, l'Índex Democracy-Dictatorship classifica el país com a cas dubtós durant tot el període estudiat. Valora positivament que el poder legislatiu a Malàisia sigui escollit per eleccions directes, de la mateixa manera que l'executiu quan ho és de forma directa o indirecta. Ara bé, l'any 2007 hi van haver dues manifestacions contra el govern convocades per HINDRAF en reclam d'una llei electoral que deixes d'afavorir el FN i en contra la corrupció política. En les eleccions de l'any següent,  tot i que l'oposició va crèixer de forma important provocant la pèrdua de la majoria de 2/3 del FN des de 1957, l'executiu va seguir en mans d'aquest i a més hi va haver una conseqüent il·legalització del HINDRAF i el Partit Polític pels Drets Humans, per tant l'indicador DD no pot considerar Malàisia com un país amb règim democràtic tot i el creixement de l'oposició ja que el poder sempre ha estat en mans del mateix partit.