És Guatemala una democràcia?

Guatemala és un país situat a l’Amèrica Central que limita amb Mèxic, Belize, El Salvador, Hondures i l’oceà Pacífic. Actualment Guatemala es regeix per la Constitució de 1985 (reformada al 1993) on segons l’article 140 és defineix com “ [...] un Estado libre, independiente y soberano, organizado para garantizar a sus habitantes el goce de sus derechos y de sus libertades. Su sistema de Gobierno es republicano, democrático y representativo.” L’article 141 a més afegeix: “La soberanía radica en el pueblo quien la delega para su ejercicio en los Organismos Legislativo, Ejecutivo y Judicial”.

Guatemala destaca pels nombrosos governs militars que va patir al llarg dels anys 60, 70 i inicis dels 80 els quals van causar una forta inestabilitat política. Ens hem d’esperar fins el 1984, quan el General Mejía va fer un cop d’estat que va permetre el lent retorn de la democràcia, el primer pas fou la redacció consensuada de l’actual constitució. El 1986, Vinicio Cerezo va guanyar les primeres eleccions democràtiques.

A partir d’aquí Guatemala s’ha regit per la Constitució i ha mantingut un govern força estable. Tot i així, per què Guatemala es troba sota el punt de mira? És realment un país democràtic?

Analitzarem la situació democràtica guatemalenca segons tres índexs: Freedom House, Polity IV i Democracy-Dictatorship (DD). Com veiem, el gràfic es presenta força homogeni, només Polity IV canvia la seva visió l’any 1995 on passa de ser una anocracia a una democràcia.

Entre 1990 i 1995 Freedom House i Polity IV el situen com un país parcialment lliure i una anocracia respectivament. L’any 1990 es van celebrar eleccions presidencials i parlamentaries on Jorge Serrano surt president gràcies a un fràgil pacte que produeix un govern dèbil; conseqüentment el 1993 Serrano dissol il·legalment el Congrés i la Cort Suprema atemptant contra els drets i llibertats civils; seguidament va fer un cop d’estat que va acabar en fracàs. Aquell mateix any es reforma la constitució i es normalitza la situació. El 1995 tenen lloc les noves eleccions i un any desprès es firmen els “Acuerdos de la Paz” que van suposar la fi d’una guerra de 36 anys entre l’exèrcit de Guatemala i la "Unidad Revolucionaria Nacional Guatemalteca".

Per tots aquests fets, Polity IV no considera el país democràtic fins l'any 1996. Recordem que Polity IV assigna una putuació del -10 al +10 formant una escala de grisos on trobem en els nombres negatius la dictadura i en els positius la democràcia, al mig d'aquests dos hi ha l'anocracia. Del 1990 al 1995 té una puntuació de 3 i del 1996 al 2013 és de 8.

En el següent període, del 1996 al 2013, Polity IV i l’índex DD afirmen que Guatemala és una democràcia durant tota la franja temporal; Freedom House, per altra banda, continua classificant el país de “parcialment lliure”; és l’únic dels tres indicadors que s’orienta a partir dels drets polítics i civils. Analitzem, doncs, el per què de la discrepància.

Tot i que la constitució garanteixi les llibertats polítiques i civils aquesta no resol el greu problema que pateix el país des de fa dècades. Guatemala està envoltat per un clima de violència, il·legalitat, corrupció i repressió militar que atempten contra la llibertat d’expressió,  limitant el nombre de partits i sindicats i causant una desafecció política que es veu reflectida en la baixa participació ciutadana en la política. L’Estat està sotmès a la corrupció que afecta a totes les branques de poder; el sistema judicial, pilar pel correcte funcionament d’un estat de dret, es veu inutilitzat per la falta de transparència i parcialitat. A tot això cal afegir, la falta de mitjans de comunicació públics, la forta repressió que pateixen els periodistes guatemalencs (molts d’ells han perdut la vida), així com, l’exclusió i discriminació que sofreixen els indígenes (representen prop del 50% de la població) privats de la llibertat religiosa entre altres.

Malgrat els intents de reforma que han intentat portar a terme alguns presidents com Alfonso Portillo (president del 2000 al 2004) aquesta situació s’ha mantingut al llarg dels anys 90 fins l’actualitat, és per això, que l’indicador Freedom House no pot etiquetar el país de “lliure”.

Per últim, un breu comentari sobre l’índex DD. Aquest considera que de l’any 1990 al 2013 Guatemala és una democràcia ja que en tot aquest període es compleixen els quatre requisits de Przeworski: es produeixen eleccions que elegeixen el poder legislatiu i executiu, existeixen més de dos o tres partits a l’oposició amb oportunitat de guanyar les eleccions i també trobem alternança en el poder.

En conclusió, en la teoria, Guatemala compleix amb els requisits per ser considerat una democràcia, ara bé, és necessària una profunda renovació en les institucions polítiques i un major control de l’exèrcit i cos policial que puguin garantir seguretat i representin la totalitat territorial.