ÉS TUNÍSIA UNA DEMOCRÀCIA?

ÉS TUNÍSIA UNA DEMOCRÀCIA? 

ANÀLISIS DEL PAÍS IMPULSOR DE LA PRIMAVERA ÀRAB

Democràcia: govern del poble. Aquesta definició simple i bàsica és coneguda per tothom. Tot i així, el concepte democràcia va molt més enllà, inclou molts més factors. Existeixen diferents indicadors que qualifiquen el règim de cada Estat i, cadascun d’ells, utilitzen diferents variables per establir que és una democràcia. Així doncs, a continuació analitzarem Tunísia des del 1990 amb tres indicadors (Freedom House, Polity IV i D-D Dataset) que tipifiquen de manera diferent si un Estat és democràtic o no.

Abans però, cal saber que la història recent de Tunísia no es pot entendre sense conèixer el seu passat com a territori francès. L’any 1881 va ser ocupada per les tropes franceses passant així a ser un protectorat del imperi francès durant més de seixanta anys. França va gestionar tant els afers interiors com exteriors del país, així com  l’administració i l’economia . L’any 1934 “Habib Bourguiba” va crear un partit, el “Neo-Desteour”, independentista i socialista escindint-se del “Desteour”. Amb l’independència, l’any 1957 “Bourguiba” va establir una república, anul·lant els poders polítics del monarca (el bey “Muhammad VIII al-Amin”), va establir el “Neo-Desteour” com a partit únic i ell com a màxim dirigent del país durant 30 anys restringint múltiples llibertats com de premsa, de participació política i llibertats individuals. L’any 1987  “Zine El Abidine Ben” Al, del partit  Assemblea Constitucional Democràtica (RCD), es proclamat president duent a terme un cop d’estat. A partir d’aquí comença el nostre anàlisis.

	Freedom House	Polity IV	D-D Dataset		Freedom House
1990						Free
1991
1992						Not free
1993
1994						Partially Free
1995
1996					Polity IV
1997						Democracia
1998
1999						Dictadura
2000
2001						Anocracia
2002
2003					D-D Dataset
2004						Democracia
2005
2006						Dictadura
2007
2008						Type II
2009
2010
2011
2012
2013
2014

Utilitzant el sistema de classificació de “Freedom House”, sistema que es centra en els drets polítics i civils, podem veure que es classificat com a un règim no lliure ja que al llarg d’aquest període l’alta repressió, l’escassa llibertat d’expressió i d’associació i la restricció de drets és constant. Hi ha tres períodes que són classificats com a parcialment lliures del 1990 al 1992, l’any 1997 i del 2012 fins l’actualitat. El primer es degut al canvi de govern que semblava que era més democràtic i amb més llibertats i drets que el període anterior amb “Bourguiba”. Al 1993 passa a ser considerat un règim no lliure degut a la il·legalització del partit “Ennahd”a al 1992 i el posterior judici als seus membres qualificat internacionalment com a injust i arbitrari, empresonant a persones per la seva ideologia o creença religiosa.  D’altra banda, l’any 1997 es classificat com a parcialment lliure per la reestructuració del gabinet de “Ben Alí” que va afectar importants carteres como Exteriors i Interior. Tot i així, torna a ser classificat de nou com a no lliure l’any següent. L’any 2011 es produeix la primavera àrab que enderroca al règim, es celebren eleccions lliures i s’augmenten els drets i llibertats de la població, com la participació política  de la dona. Aquests factors fan que canviï la qualificació del país a parcialment lliure però encara amb interrogants com per la poca transparència de l’assemblea constituent.

Amb el sistema “Polity IV” es classifica sempre com a una ancoracia. Aquesta classificació és perquè aquest indicador es centra en atributs com els límits del poder executiu la competitivitat i la participació en la política. Així doncs, tenint en compte aquests atributs no valora el país ni com una democràcia ni com una dictadura sinó com un punt entremig ja que es celebren eleccions però el canvi de govern està només en mans d’una elit sense la possibilitat que es produeixi un canvi.

El darrer indicador, el D-D Dataset, és un indicador nominal i dicotòmic en que només es classifica un Estat com a democràcia o dictadura. Aquest indicador classifica fins al 1993 Tunísia com una dictadura ja que defensa que per establir una democràcia ha d’existir una competència perfecta que implica l’existència d’oposició, que aquesta pugui guanyar les eleccions, l’acceptació dels resultats i la repetició d’aquestes condicions elecció rere elecció. L’indicador entén  que, desprès d’un cop d’estat com el de “Ben Ali”, no pot ser considerada una dictadura. A partir del 1994 passa a ser un cas dubtós degut a les eleccions, en principi, democràtiques que es realitzen però on el poder es manté sempre entre la mateixa elit.

És difícil extreure una conclusió clara sobre si es tracta d’una democràcia o una dictadura. Es podria classificar com un punt entremig, com una anocracia, ja que sota uns teòrics processos democràtics es produeixen unes limitacions de drets i llibertats clares. Actualment, es precipitat classificar el país com una democràcia, s’estan donant passos, però encara queda camí per assentar-se com un Estat democràtic.