Turquia: entre l'adhesió a la Unió Europea i la pertinença cultural a Àsia

L’any 1923, es proclamà la República de Turquia, arran dels esforços polítics i militars del Moviment Nacional Turc amb Kemal Atatürk com a cap visible, el qual és conegut com el “pare” fundador de la República. Desintegrant-se així, l’antic Imperi Otomà, del qual venia formant part.

Per entendre la seva realitat, és important que tinguem en compte el seu valor geogràfic, ja que forma part al mateix de dos continents: Europa i Àsia. Això es converteix alhora, tant en un desavantatge com en un avantatge per aquest Estat, en tant que es nodreix de dues cultures molt diferents com són l’occidental i l’oriental.

Turquia és una democràcia parlamentària i la seva Constitució (adoptada l’any 1982) disposa que és un Estat laic, social i de dret.

Des del 2002, amb el primer govern de l’AKP, Turquia es debat entre la minsa implantació de polítiques per tal d’entrar a la Unió Europea, i polítiques conservadores que imposen una democràcia de caràcter islàmic en la qual es vulneren drets, atacant principalment la laïcitat de l’Estat.

Per tal d’entendre i de comprendre millor la situació, cal que vinculem els valors analitzats en els diferents índex de classificació de democràcia, Polity IV, Freedom House i D-D Dataset, amb els esdeveniments polítics que els poden causar.

En primer lloc, analitzarem l’índex Freedom House. Aquest, avalua les llibertats polítiques i civils de cada país. Els seus valors: Estat lliure (d’1 a 2,5), parcialment lliure (de 3 a 5) i no lliure (de 5,5 a 7). Turquia oscil·la entre els valors (2 i 5) i és considerada un Estat parcialment lliure.

Aquest índex té dos components. El primer, drets polítics. Els seus valors oscil·len entre (+3 i +4) com a tendència general. Els drets polítics de les minories són gairebé irrisoris. Tenen dificultats per obtenir representació al Parlament, degut l’elevada barrera mínima del 10% que impossibilita l’entrada de minories, anul·lant-les per tant, completament. La llei d’Hondt, en aquest cas, juga un paper clau per excloure-les.

I el segon component: llibertats civils, que oscil·la entre (+4 i +5). La llibertat de religió i la d’expressió són reprimides i vulnerades constantment. Cada vegada més, s’està imposant una religió determinada i un conjunt de creences i valors que si no es comparteixen, un ciutadà pràcticament queda sense cabuda en aquest país.

En segon lloc, passem a analitzar l’índex Polity IV. Aquest índex basa les seves puntuacions finals en factors com: la competitivitat i l’obertura de les eleccions, la naturalesa de la participació política, i en la dimensió dels controls sobre el poder executiu. Comprèn una escala de valors del (-10), règim més autocràtic, a (+10), règim més democràtic. Doncs bé, podem observar que Turquia és una democràcia, segons aquest índex, amb uns valors força alts, que oscil·len, segons els anys, entre (7 i 9), tot mantenint-se constants durant el període 1990-2013.

També podem destacar dos variables d’aquest índex. La primera PARCOMP (competitivitat en la participació) passant del període de 1990 a 2010 de ser faccional (governs amb faccions parroquials o ètniques que competeixen per aconseguir uns objectius particulars en detriment d’objectius comuns) a ser transicional l‘any 2011 fins 2013.

La segona variable que destaca és PARREG, en la qual Turquia s’estipula que té una participació sectària, ja que es determina que el grup identitari que es trobi en el poder, afavorirà als membres de grups en posicions centrals i restringirà les activitats dels grups polítics de l’oposició o a la població que no es partidària d’aquest grup. Per il·lustrar-ho podríem posar l’exemple de la restricció d’activitat dels grups polítics pro-kurds a l’oposició, i de l’opressió envers aquest poble. O amb la repressió també cap a la comunitat laica i els constants afavoriments a l’islam per part del govern de l’AKP.

Finalment, en tercer lloc, trobem l’índex Democracy-Dictatoship (DD). Empra un sistema binari per designar si es tracta d’una democràcia o d’una dictadura. Tot i que poden haver casos dubtosos.

Doncs bé, en el nostre cas, Turquia, és considerada per aquest índex com una democràcia entre 1990-2010. Però durant el període 2010-2013 se l’ha de considerar un cas dubtós (Type II), ja que el partit AKP ha guanyat les eleccions turques, en quatre ocasions i consecutivament. Aquest fet i que a més a més, no es pot saber si realment l’oposició podria guanyar unes eleccions, són determinants a l’hora de considerar-ho com a cas dubtós.

Per concloure, després d’haver analitzat objectivament aquests indexes, podem dir que Turquia és una democràcia. Però també podem dir que aquest Estat està perdent la seva laïcitat, està reprimint a part de la població, i que les llibertats i els drets són cada vegada menys universals i, per tant, restringits. Aquest caire de democràcia islàmica, dificulta que s’apliquin els acords que es negocien per a que Turquia pugui ser membre de la Unió Europea.