dimecres, 10 de febrer del 2016

Botswana o la democràcia en dubte


Botswana s’ha considerat històricament com un cas de democràcia d’èxit a l’Àfrica. Des de la descolonització de Gran Bretanya el 1966, el país ha fet vuit eleccions multipartidistes amb un sistema majoritari; hi ha limitacions al poder de l’executiu; es permet la participació política; i hi ha diferents grups que competeixen per influir en l’agenda pública. Seria un cas evident de democràcia. Però els diferents mètodes utilitzats en ciència política per avaluar els règims polítics no coincideixen: mentre que Freedom House (FH) i Polity IV qualifiquen al país com a democràtic, Democracy-Dictatorship (DD) no. És Botswana realment una democràcia?


La qualificació


FH qualifica Botswana com a país lliure des del 1973, convertint-se en un dels únics vuit països africans amb aquesta etiqueta. La puntuació ha anat variant lleugerament, mantenint-se entorn del 2,5 en una escala de 1 (país lliure) a 7 (país no lliure). Polity IV atorga una puntuació de 8 al país (2013), valorant-lo com a “altament democràtic” en una escala de -10 (dictadura) a 10 (democràcia). Però el mètode dicotòmic DD classifica el país com a “Tipus II”: la qualificació dels països que, tot i ser aparentment democràtics, no se’n té la certesa absoluta i per tant, és qualifiquen provisionalment com a dictadures “en quarantena”. Això es fa per prevenir l’error de “Tipus I” –qualificar de democràtic un país dictatorial.
Freedom House
Polity IV
D-D Dataset
1990



1991



1992



1993



1994



1995



1996



1997



1998



1999



2000



2001



2002



2003



2004



2005



2006



2007



2008



2009



2010



2011



2012



2013





L'índex


La diferència en els resultats es deu a què els tres mètodes es basen en concepcions diferents de democràcia. Mentre que per FH i Polity IV la democràcia és una variable contínua, per DD és discreta: o és democràcia o no ho és, no hi ha intervals vàlids. La definició que fa DD de democràcia és minimalista. A partir d’aquí, els tres mètodes avaluen variables diferents. FH se centra en l’existència i qualitat dels drets polítics i civils; Polity IV es fixa en les limitacions del poder executiu, en com aquest s’elegeix o en la participació política; i DD en l’elecció del poder executiu, l’elecció del poder legislatiu, existència de més d’un partit (per tant, d’oposició) i alternança política entre els partits sota la mateixa llei electoral. Botswana compleix tots els requisits de FH, Polity IV i DD com a democràcia, excepte un de DD: l’alternança.


La continuïtat en el poder


No hi ha hagut alternança política a Botswana. El Botswana Democratic Party  (BDP) ha guanyat totes les eleccions des del 1966 i sempre ha governat. Tot i haver-hi líders diferents, els quatre presidents han estat del mateix partit. Així, s’incompleix una de les regles de DD, però l’alternança no és causa suficient ni necessària. Per DD la democràcia és la institucionalització de la incertesa: hi ha d’haver competència efectiva entre els partits, de manera que tots puguin guanyar les eleccions. Acceptaria el BDP una derrota? Per què no perd el BDP, perquè és molt popular? O per què el sistema afavoreix que es mantingui al poder?

Alguns analistes apunten a què la causa de les successives victòries del BDP podria ser el creixement econòmic del país. Botswana va tenir un creixement del 9,3% anual el 2013, molt per sobre del 2,2% dels Estats Units i el 0,2% d’Alemanya, representants de democràcies madures.

Estudis demostren que la prosperitat econòmica pot revertir en la reelecció del partit governant, sobretot en països en vies de desenvolupament i noves democràcies. I altres apunten que el sistema DD pot caure en l’error de classificar aquells països amb alt creixement del PIB on no hi ha hagut alternança com a dictadures. Tanmateix, actualment no es pot classificar Botswana com a democràcia segons els paràmetres establerts per DD. Històricament hi ha hagut casos semblants: a Alemanya el partit CDU no va perdre cap elecció entre el 1949 i el 1969, i al Japó el Partit Democràtic Liberal va governar entre el 1955 i el 1993; fins que no van perdre i es va produir alternança en el poder, aquests dos països no van poder ser considerats democràtics segons DD.

És una qüestió de definicions i de dades. Simplement no sabem perquè a Botswana no hi ha hagut alternança. Si en algun moment n’hi ha o el BDP perd les eleccions i es manté en el poder, podrem classificar el país com a allò que és.

1 comentari:

  1. Molt ben organitzat i interessant. La pregunta que et fas es rellevant: per què a Botswana no hi ha hagut alternança? Atesa la poca variació que trobem intra i inter clasificacions, i que la poca que trobem es deu a la manca d'alatrenança, aquesta sembla ser la qüestió a plantejar-se.

    ResponElimina