És Sudàfrica vertaderament una democràcia?

Sudàfrica sempre ha estat un país políticament molt inestable i amb una pluralitat de races ètniques molt diverses. Durant el segle XIX el Regne Unit va colonitzar el país per la riquesa que aquest tenia en mines d’or i diamants. No va ser fins a principis del segle XX quan la Gran Bretanya va començar a donar una “independència limitada” a Sudàfrica mentre que, internament, es va començar a crear una ideologia de segregació racial. Finalment al 1961 es va proclamar la República Sud-africana i, un cop guanyada aquesta independència, el govern va continuar legislant a partir de la ideologia de segregació racial anomenada apertheid. Al 1990 es van començar a derogar les lleis d’aquest apertheid i, amb les primeres eleccions democràtiques al 1994, la “democratització” va ser culminada.

Podem analitzar la qualitat democràtica d’un país a partir de tres mètodes anomenats Freedom House, Polity IV i Democracy and Dictatorship:

En primer lloc, com veiem en el gràfic, el model de Freedom House considera que Sudàfrica no va esdevenir un país parcialment lliure fins al 1993 ja que Frederik de Klerk, president de la república africana, va començar un període de transició i derogació de les lleis del apertheid a partir de la dècada dels 90. El sistema de Freedom House es calcula per mitjà tan dels drets civils i com dels drets polítics, i per això els nombres que composen aquest indicador baixen mostrant el pas de Sudàfrica d’un país no lliure a un país que ho és parcialment. La xifra dels drets polítics d’aquests 4 anys és superior que la dels drets civils degut a que hi havien molts punts que no es complien. En són clars exemples deixar votar a persones d’una altra ètnia o que una cambra parlamentària pugui ser lliure i justa per mitjà d’eleccions. En els drets civils també trobem molts punts que no es compleixen com el d’una lliure educació per a tothom ja que l’educació de les minories ètniques era molt més limitada que la de les persones de raça blanca. Tot això va canviar al 1994 amb les primeres eleccions democràtiques del país, on es va deixar per primera vegada votar a la població de color i, a la vegada, es van derogar totes les lleis que posicionaven d’inferiors a totes aquestes persones. És així com els valors del model en qüestió dels drets civils i dels drets polítics baixen considerablement, evidencien que el país va adquirir una nova llibertat. A partir del 1994, com podem veure en el gràfic, aquest fet es manté constant fins els nostres dies.

Trobem certa divergència entre el Freedom House i el Polity IV referent a l’inici del període democràtic de Sudàfrica. Aquest primer considera, com hem vist prèviament, que Sudàfrica esdevé lliure a partir del 1994 mentre que el segon model ho considera dos anys abans. Aquest nou model, creat per l’autor Ted Gurr, veu el país com un estat democràtic a partir del 1992 com a conseqüència d’un període de transició, que concorda amb lo explicat prèviament. Si ens fixem en la base de dades ja elaborades podem observar com, en aquests dos anys de diferència, la codificació de totes les caselles és de -88, dada que segons Polity IV significa que estem davant d’un cas de transició. Per tant el que es fa és un prorrateig de la qualitat de totes les variables per poder comprovar, quan aquesta transició és consolidada, si de debò ens trobem davant d’un cas de democràcia; i confirmant-ho amb les primeres eleccions democràtiques del 1994 podem comprovar que Sudàfrica passa de ser una anocràcia a una democràcia.

L’últim dels baròmetres és el Democracy and Dictatorship, el qual és definit per dues formes d’estat: democràcia i dictadura. Przeworski tot i dir-nos si un estat és democràtic o no afirma que també pot ser que estiguem davant d’un cas dubtós, ja sigui per falta d’informació o fins i tot pel fet de que un partit polític guanyi elecció rere elecció, com n’és el cas de Sudàfrica. Des de els anys 40 la situació del país es presenta ambigua ja que elecció rere elecció fins al 1994 sempre havia guanyat el Partit Nacionalista, l’instaurador del apetheid. En aquest cas no es consideraria una dictadura perquè el poder legislatiu era escollit mitjançant eleccions directes i en la cambra legislativa hi havia oposició. Quan al 1994 guanya el partit de Nelson Mandela (Congrés Nacional Africà) podem veure com també durant les 4 eleccions següents (fins arribar a l’última, al 2014) les ha seguit guanyant l’ACN i per això es segueix considerant Sudàfrica un cas dubtós.

            Per concloure aquest anàlisi afirmem que, basant-nos en l’estudi dels tres models, gràcies a l’eliminació del apertheid a partir dels anys 90 i al canvi per la igualtat de drets entre les races ètniques, Sudàfrica ha passat de ser un estat on no hi havia qualitat de democràcia a un on finalment tots els ciutadans poden tenir la seva representació davant un parlament.