Rússia, les dos cares d'un règim ànomal

Rússia es un país que durant els últims 25 anys ha viscut un procés transitori que ha convertit el que abans era la autocràtica Unió Soviètica a la que avui en dia coneixem la “democràtica”  Federació Russa. Però com realment era de dictatorial la URSS, o com es la qualitat de la democràcia russa?

Abans de dur a terme el nostre anàlisi, és important repassar breument la historia de Rússia desde el 1990 fins al 2015.

En el 1990, la única potència que havia sigut capaç de actuar com una verdadera oposició als plans dels Estats Units estava en els seus anhels finals. Una crisi econòmica crònica juntament amb una inestabilitat política interior molt greu va fer que al 1991, la Unió Soviètica desapareixés i de les cendres en neixés la Federació Russa.

La història de la Federació Russa es convulsa. Poc desprès de la dissolució de la URSS, el primer president de la nova Federació Russa, Boris Yeltsin, va instaurar una democràcia  molt presidencialista, amb poc poder pel parlament. El canvi a una nova economia neoliberal va empobrir greument a la població i va fer que sorgis una nova oligarquia d'empresaris i rics, molts d’ells amb lligams criminals. Al 2000, Boris va dimitir en favor de Vladimir Putin, antic treballador del KGB i el cap de l’agència successora. Aquest va obtenir la victòria a les eleccions de 2000 i del 2004 amb contundents victòries, però tot en un clima d'incertesa sobre la honestedat de les eleccions. Al 2007 el partit de Putin, Rússia Unida, torna a guanyar però a les eleccions presidencials del 2008 Dmitri Mevédev va obtenir la victòria i va ser designat com a successor de Putin. Al 2012, Putin va tornar a ser escollit com a President de Rússia per 6 anys, i de moment continua en el càrrec.

 

L’anàlisi: Es Rússia una democràcia o una dictadura?

En primer lloc, l’indicador Freedom House, classifica els països segons les llibertats polítiques i civils d’aquests. La escala en que Freedom House calcula els drets polítics i les llibertats civils es d’1 a 7, siguent 1 totalment lliure i 7 no lliure. Desde el 1990 fins al 2004, Rússia era considerat un país parcialment lliure (3), es a dir, existien drets i llibertats, però amb restriccions. Però al arribar al 2004, s’havia produït un augment del autoritarisme (5).  A partir del 2005, el país passa a ser considerat no lliure per una disminució dels drets polítics (6), i fins a l'actualitat encara continua així.

L’augment progressiu de l’autoritarisme del país possiblement trobi origen en escalada costant de la censura en els mitjans de comunicació, la denegació de drets, reconeixement i repressió de certs col·lectius (com el homosexual), la possible falsedat de les eleccions del 2000 i del 2004, les quals les va guanyar Rússia Unida, el partit de Vladimir Putin i la persecució de opositors polítics, com el cas de Borís Netsov, que va morir tirotejat al Febrer de 2015.

El segon indicador que tractarem es Polity IV. Polity IV classifica els països d’una escala entre -10 i 10, sent de -10 a -6 dictadura, -5 a 5 anocràcia, i de 6 a 10 democràcia. L’organització considera que desde el 1990, Rússia ha sigut majoritàriament una anocràcia, excepte entre el 2000 i el 2006, que es classifica el país com una democràcia. Es necessari explicar que una anocràcia es quan un país posseeix tant elements democràtics com autoritaris en el seu sistema, fent el país difícil de classificar únicament en una sola categoria. En el 1990 i 91, la URSS era una anocracia (0), possiblement degut al procés d’obertura que es vivia en aquell moment. Desde el 92, el país va millorar el seu nivell democràtic (3), però continuava sent bastant restrictiva. A partir del 2000, Rússia va entrar en la categoria de democràcia (6) fins al 2007, on es va produir un augment de l’autoritarisme que encara perdura (4).  

A pesar de la desfeta de la URSS i la implantació de la democràcia a Rússia a partir del 91/92, el fet que continues sent una anocràcia pot trobar l’origen en el gran poder que Borís Yeltsin va atribuir al càrrec de president (el qual ell ocupava) i la corrupció generalitzada del govern i dels nous oligarques que ocupaven els principals serveis privatitzats del país. També podem destacar que el possible augment de la qualitat democràtica en el 2000 s’atribueixi a la celebració d’eleccions i la presencia de múltiples candidatures a votar. La possible regressió de la qualitat democràtica a Rússia al 2007 es pot deure a que el partit Rússia Unida va tornar a guanyar les eleccions per tercera vegada consecutiva amb majoria absoluta, fet que va encendre les alarmes i va posar de manifest la molt probable fraudulència de les eleccions russes.

L'ultim indicador es Democracy-Dictatorship Index. Les categories en que classifica els països es dictadura, democràcia o tipus 2 (anocràcia). Segons el DD Index, la URSS al 1990 era una dictadura, però la resta d’anys, la Federació Russa ha sigut una anocràcia, independentment de les eleccions i els presidents que hagi tingut. El motiu pel qual es classifiqui tipus 2 es degut a la presencia d’anomalies, com per exemple, el fet que hi hagin eleccions i la presencia de diversos partits però que sempre guanyi el mateix.

En conclusió, la configuració del govern posseeix aspectes tant democràtics com autocràtics, dontant-li al país una condició ànomala, i per tant, una anocràcia es el perfil més adequat.