El cas de Nicaragua: evolució cap a la democràcia?

Nicaragua és una república de l’Amèrica Central amb aproximadament 6 milions d’habitants. Tanmateix, sabem poc de la seva història i de la seva situació política. En aquest article intentarem oferir una visió més a fons del seu sistema de govern partint de tres propostes d’estudi de règims polítics: Freedom House, Polity IV i D-D Dataset.

Context històric

Primer de tot, posem-nos en situació. Nicaragua, després de més d'un segle d’aconseguir la independència d’Espanya, va patir una dictadura per part de la família Somoza, que va acabar l’any 1979, derrocada per l’anomenada Revolució Sandinista que ja havia començat els anys 50. La Revolució, liderada pel Front Sandinista d’Alliberació Nacional (FSLN), començà un període de reformes en el marc d’un govern progressista d’esquerres. Però eren els anys de la Guerra Freda i els EUA van intervenir indirectament finançant els contrarevolucionaris, els quals van portar anys de violència constant entre govern i oposició.

L’any 1984, Daniel Ortega del FSLN va guanyar les primeres eleccions i va esdevenir president. Tres anys més tard, enmig de negociacions per aconseguir la pau pel país, es va aprovar l'encara vigent Constitució, la qual establia una assemblea amb 92 diputats i un president electe.

Nicaragua va esdevenir una democràcia? Hi ha diferents respostes. Per aconseguir arribar a alguna conclusió, tot i que mai seran totalment imparcials, podem ajudar-nos dels tres índexs de classificació que hem esmentat anteriorment. Aquests avaluen els règims polítics segons múltiples variables per tal de classificar-los com a democràcia, dictadura o alguna cosa entre aquests dos.

Els estudis

Les dades que analitzarem, que es mostren a la taula a continuació, comencen l’any 1990, justament l’any en què els votants van expulsar els sandinistes del poder i va acabar la Revolució. Les eleccions van atorgar la presidència a Violeta Barrios, de la Unió Nacional Opositora, partit de caire liberal i conservador. Des d’aquell any, dos índexs qualifiquen el país de “Democràcia” i un com a “Parcialment lliure”. Vegem-ne els motius.

L’índex Democràcia-Dictadura (proposat per Adam Przeworski) és dicotòmic i no gradual, cosa que significa que cada país li és atorgat l’etiqueta de democràcia o dictadura en funció de si compleix determinades condicions. Així doncs, Nicaragua és classificada com a democràcia perquè compleix que els representants són escollits en eleccions populars directes, l’executiu elegit de forma indirecta, hi ha partits que fan oposició al govern, l’oposició pot guanyar les eleccions i arribar al poder i el mateix partit no ha governat durant 3 o més legislatures seguides. Aquestes variables han seguit així des de les primeres eleccions l’any 1984 fins l’actualitat.

El baròmetre Polity IV sí que és gradual, és a dir, atorga valors diferents a cada país segons la seva situació any rere any en una escala de -10 per el màxim autoritarisme a +10 per màxima democràcia. Aquest es fixa en molts components, com la participació política, la presència d’institucions democràtiques o la manera com s’escull el poder executiu. Tenint això en compte, des de l’any 1990 aquest estudi proposa Nicaragua com a plena democràcia (de 6 a 9/10), després de pràcticament una dècada de progrés dins del marc d’una anocràcia.

Valoració històrica de la classificació de Nicaragua per part de l'índex Polity IV

Com hem vist, Polity IV i D-D presenten Nicargua com un país amb règim democràtic i sense variacions des de l’any 1990. Tanmateix, l’índex Freedom House li atorga la categoria de “Parcialment Lliure” durant el mateix període. Aquest puntua cada país segons components com els drets polítics i els drets civils. Si analitzem què és el que fa canviar la classificació, podem fixar-nos amb diverses causes.

Una de les més rellevants és les modificacions de la Constitució per tal que l'actual president des del 2007, el sandinista i també ex president Daniel Ortega, pugui mantenir-se al poder. L'any 2011 Ortega ja va ser candidat tot i l'existència d'un article constitucional que prohibia la reelecció consecutiva d'un president. I després de guanyar les eleccions de 2011, l'Assemblea va reformar la Carta Magna per tal que Ortega pogués ser reelegit indefinidament, a més d'atorgar-li més poder a l'executiu, cosa que va portar Freedom House a allunyar Nicaragua de l'etiqueta de "País Lliure". És més, si a les eleccions d'aquest 2016 Ortega tornés a guanyar, fins i tot l'índex D-D qualificaria el país com a cas dubtós en tant que hauria tingut el mateix partit (i president) al poder durant tres legislatures seguides. Altres motius que impedeixen Nicaragua de ser, sense cap ombra, una democràcia és la politització de les seves institucions i la latent corrupció dels governs que hi ha hagut, especialment el d'Arnoldo Alemán.

Nicaragua pot ser considerada una democràcia, però li queda un llarg camí per recórrer i la concentració del poder en la figura d’Ortega mitjançant la reforma constitucional no referendada no ajuda a caminar cap aquesta direcció.