dilluns, 15 de febrer del 2016

Tailàndia: Una historia recent basada en els cops d'estat

L'objectiu d’aquest estudi és determinar quin és el règim polític establert des de 1990 fins a l'actualitat a Tailàndia, i poder determinar si es tracta d'una democràcia o no. A causa de l'ampli significat d'aquest terme, cal establir uns paràmetres que ens permetin classificar cada cas, en aquest context entren en joc els indicadors amb els que treballarem, Polity IV, Freedom House i Democracy-Dictatorship. Amb la finalitat d'entendre els valors, cal posar en context les dades amb la historia de l'estat en els últims 25 anys, però no sense abans definir el funcionament de cadascun dels índexs.

Polity IV distingeix entre autocràcia, anocracia i democràcia, a través d'una escala que va del -10 al 10, i segons on estigui situat el valor es considerarà un tipus de règim o un altre. Per assolir un valor entre 6 i 10, i per tant ser considerat democràtic, el regim polític ha de comptar amb mitjans d'expressió de les preferències dels ciutadans al govern i garantir llibertats civils així com comptar amb eines de limitació de poder.

En el cas de Freedom House, és un pèl diferent, doncs utilitza també una escala però amb valors que van de l'1 al 7, i distribueix els països en tres categories: "lliure, "parcialment lliure" i "no lliure". Els criteris de catalogació responen a aspectes com eleccions obertes i competitives amb llibertat de vot, així com d'organització i expressió, independència del poder judicial o la protecció de les minories entre d'altres.

Per últim, Democracy-Dictatorship redueix la classificació amb la dualitat dictadura / democràcia. En el primer grup trobarem els països que compleixin alguna de les condicions següents: el cap de l'estat i/o el legislatiu no han estat escollits i no hi ha més d'un partit. En el cas que no es compleixi cap de les anteriors també hem d'observar si el partit de govern ha perdut les eleccions en com a mínim 3 períodes electorals i en les mateixes condicions que la resta de partits.

Estudi del cas

Tailàndia és una república situada a l’Àsia amb 64 milions d’habitants i és un dels països que més turistes alberga. A continuació intentarem resoldre la pregunta en qüestió, ¿És Tailàndia una democràcia?, per respondre a aquesta pregunta, ens fixarem en els tres indicadors mencionats.


























Abans però, posem-nos en context: des de l'abolició de la monarquia absolutista el 1932, el país ha passat per 23 cops d'estat i 16 constitucions.
Entre els anys 1990 i 1991 existeix una divergència d’opinions, ja que en el primer Tailàndia és considerada una democràcia i "lliure" per Freedom House i D-D Dataset respectivament, mentre que Polity IV la considera una anocracia.

En la dècada dels 80 el país va estar governat per Prem Tinsulanoda, un home amb fortes conviccions democràtiques que va restaurar les institucions de govern. Entre el 1991 i el 1992 torna el govern militar. És a partir de l'any 1992 que s'inicia un període plenament democràtic. Per això, Polity IV i D-D Database coincideixen a catalogar-lo com un país "lliure" i democràtic, no Freedom House que manté la qualificació d'anocracia fins al 1997. Això es deu segurament a l’elaboració de la primera constitució redactada per una Assemblea Constitucional elegida per elecció popular el mateix any.

La situació de democràcia, qualificada pels tres indicadors es manté fins al 2006, any en què es produeix un sagnant cop d'estat. Al setembre d'aquest mateix any, després de la dissolució del parlament, Takhsin (primer ministre) és nomenat cap d'un govern provisional. Durant un viatge a Nova York, el comandant Sonthi organitza un cop d'estat recolzat pels detractors de Takhsin i el partit democràtic. És per aquest motiu que D-D Dataset qualifica durant l'any 2006 i 2007 el règim tailandès de dictadura, tot i que no coincideixen del tot Politiy IV i Freedom House, doncs el primer  ho qualifica d'anocracia fins al 2010 i el segon de "parcialment lliure" fins al 2013, amb un breu parèntesi al 2006 quan es torna a parlar de dictadura. Malgrat que es tornen a convocar eleccions a finals de desembre del 2007 que donen pas a un govern civil, només D-D Dataset torna a considerar-lo democràtic.

El 2014 es torna a produir un cop d'estat, aquesta vegada protagonitzat per l’exèrcit reial, i aquest estableix la llei marcial a tot el país. L’únic indicador del qual tenim dades fins al 2015 (D-D Dataset) ens tradueix la situació política qualificant aquests dos últims anys de dictadura.

Finalment, després d’haver estudiat tots els indicadors, es pot dir que Tailàndia NO és un exemple democràtic. No ens trobem amb una democràcia perquè s’han produït diversos cops d’estat recentment, i a més el partit de govern porta guanyant les eleccions des del 2001 (més de 3 períodes electorals seguits).



1 comentari:

  1. Es comença molt bé i desprès et vas per les branques; no calia explicar els indexes (no al text; ja els coneixem). En l'estudi de cas no es conecten bé les classificacions amb els fets. Els fets entren per donar compte de les variacions entre les classificacions i ha de quedar clar la connexió entre els dos.

    ResponElimina