Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dictadura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dictadura. Mostrar tots els missatges

dissabte, 13 de febrer del 2016

¿Bolivia, involución democrática?

Como muchos otros países de América Latina, Bolivia ha tenido una entrada al siglo XXI políticamente convulsa e inestable. El anhelo democrático del pueblo boliviano después de numerosas dictaduras en el siglo pasado precipitó al país a una construcción democrática al estilo occidental en los años 80 y 90. Años después, como constataremos a lo largo de esta entrada, la democracia se ha puesto en entredicho. Bolivia parece haber caído en un régimen político que no puede ser catalogado como democrático, sobre todo a partir de 2009: ¿Pero entonces de que estamos hablando?



Cada indicador tiene en cuenta unas características democráticas diferentes y da más o menos importancia a ciertos aspectos. Por ejemplo, Polity IV clasifica a Bolivia durante todos los años estudiados como una democracia. Este indicador mide lo que sería las características “básicas” de una democracia. Deducimos, pues, que Bolivia cumpliría con los estándares básicos y teóricos de lo que significa un país democrático.  No pasa lo mismo con los otros dos indicadores.
Freedom House analiza la libertad de un país basándose en derechos civiles y políticos. Según este indicador, Bolivia ha visto sus derechos políticos vulnerados desde 2004 .Desde ese año se ha considerado a Bolivia un país parcialmente libre. Por último, DD clasifica a Bolivia hasta 2008 como una democracia. Yo misma, bajo los estándares de este indicador, he podido clasificar a Bolivia hasta la actualidad,  considerándola una dictadura desde 2009 hasta el día de hoy. 
Llegados a este punto cabe preguntarse el porqué de esta clasificación después de tantos años de democracia. En primer lugar hay que hablar de las políticas neoliberales hasta 2004, año clave para Bolivia, que llevaron a una sucesión de hechos políticos peculiares.
Estas políticas desembocaron en parte en la Guerra del Gas, durante 2003. Las exportaciones a bajo precio hacia Méjico o Estados Unidos bajo el gobierno de Gonzalo Sánchez de Lozada, junto con la crisis que atravesaba el país, hicieron replantear la situación política. El campesinado y los mineros reclamaron que la explotación de los hidrocarburos se volviese a estatalizar. Este hecho fue muy importante para el desarrollo de la política del país en los años posteriores ya que uno de los dirigentes políticos de las protestas era ni más ni menos que Evo Morales, actual presidente de Bolivia desde el año 2006.
La Guerra del Gas significó el fortalecimiento del movimiento sindical, indígena y de las izquierdas que Evo Morales supo liderar. Evo ya había iniciado una campaña en 2002 que le llevaría a la oposición, a muy pocos votos de Sánchez de Lozada. Y con la Guerra del Gas  y unas elecciones anticipadas se hizo con la presidencia de Bolivia bajo mayoría absoluta en diciembre de 2005.
Podemos categorizar a Bolivia como democracia hasta el año 2009, aunque como nos indica Freedom House las libertades del país ya se vieron reducidas años antes. En este año el gobierno de Evo Morales celebra un referéndum que le permite la elaboración de una nueva Constitución. En la Asamblea Constituyente solo hubo representantes de MAS, cosa que llevó a diversas críticas, pero la nueva Constitución fue aprobada por un 61% de la población. Lo relevante de esta modificación y lo que me ha hecho clasificar a Bolivia en un régimen dictatorial es el hecho del cambio en la elección del Legislativo. En la Constitución Política de 1967 los Diputados debían ser elegidos por votación universal y directa, todos ellos. Con la modificación de la Constitución en 2009 los Diputados son elegidos la mitad por votación directa y la otra mitad de forma indirecta.
Bajo este punto, un Legislativo no elegido al completo por sufragio universal directo, podríamos clasificar a Bolivia como una dictadura según DD.  Además, en 2009, se elaboró una nueva ley electoral. Se impuso un nuevo padrón electoral biométrico y se limitó el voto en el exterior, muy criticado por la opinión pública
Por último, y como detonante para clasificar teóricamente a Bolivia bajo un régimen dictatorial está el hecho del refrendo para modificar el artículo 168 de la Constitución que se quiere llevar a cabo este mes de febrero. Evo Morales superaría el máximo de legislaturas permitidas y solo modificando la Constitución podría mantenerse como presidente. Este hecho deja a la oposición en clara desventaja electoral. 
Por lo tanto, y para concluir esta entrada, podemos decir que la clasificación política de Bolivia cambia según la perspectiva desde la cual se mire. Estas clasificaciones nos pueden ayudar a poner una etiqueta al país pero no hay que olvidar que son clasificaciones teóricas. No cuestiono las clasificaciones, pero tampoco los resultados de estos últimos años: ¿Qué hay del incremento de alfabetización, sobre todo indígena, desde 2006? ¿Y del crecimiento del PIB? ¿Y del superávit debido a la nacionalización de los recursos naturales del país? Invito a reflexionar sobre un país que en la última década ha pasado de ser considerado una democracia a no serlo o serlo parcialmente, pero que quizás ha mejorado aspectos que sin este cambio político no hubiesen sido posibles.


Algèria: Grups armats i Exèrcit impedeixen el desenvolupament democràtic

Història recent:

Algèria és un país del nord d’Àfrica, que el 2014 tenia una població lleugerament superior als 40.000.000 d'habitants. L’estat limita amb el mar Mediterrani al nord, amb Tunísia al nord-est, amb Líbia a l'est, amb Níger al sud-est, amb Mali i Mauritània al sud-oest, i el Marroc i el Sàhara Occidental a l'oest. Algèria compta amb una complicada organització polític i administrativa: compta amb 48 estats o províncies. Tot i la poca inversió internacional, Algèria manté una de les més estables economies de la regió.

L’any 1962, en el marc de la Guerra Freda, el país s’independitzà de França superant l’era del colonialisme. Tot i la independència assolida, l’existència d’Algèria no ha estat la més pacífica en els últims decennis; el 1991 es va arribar a la guerra civil entre els ciutadans. L’exèrcit sempre ha tingut molt pes en la política i en els afers d’estat, pressionant a diferents governs i portant a noves eleccions en nombroses ocasions.

També el 1991, per exemple, es va declarar l’estat de setge degut a unes vagues relacionades amb les eleccions legislatives que van portar a que el 1992, sota pressió clara de l’exèrcit, dimitís el president Chadli i s’anul·lés la segona volta de les eleccions. Un altre exemple, previ a la guerra civil, fou el moment de la legalització del multipartidisme, doncs a Algèria es va seguir el model de partit únic fins el 1988. Aquell any, el Front Islàmic de Salvació (FIS) va guanyar les eleccions municipals i la primera volta de les eleccions legislatives de 1991, però l'exèrcit va decretar l'estat d'urgència de nou impedint la presa de possessió. Aquest fet va desencadenar una onada de violència liderada per diversos grups armats com l'Exèrcit Islàmic de Salvació, braç armat del FIS o el seu rival el Grup Islàmic Armat.

En l'actualitat i des de l'any 1999, es troba en el poder el mateix president, Abdelaziz Bouteflika, líder militar (conegut amb el malnom d'Abdelkader) durant la guerra d'independència. Aquest fet tampoc ajuda a millorar les perspectives democràtiques del país nord-africà.

Així doncs, com hem vist, Algèria no ha tingut una democràcia lliure en cap moment, sinó que l’exèrcit i els diversos grups armats han condicionat els afers públics reiteradament des dels temps de la independència i especialment al llarg dels últims anys de la Guerra Freda i els inicis del període posterior a aquest.


Qualificació democràtica:

Els tres indicadors principals sobre la salut democràtica d’un país no generen cap tipus de dubte; tots afirmen des dels anys noranta fins gairebé l’actualitat que l’Estat Algerià no és lliure, sinó que viu en una situació de semi-dictadura i coerció de llibertats. Segurament podriem anar encara més enrere i els indicadors seguirien mostrant-nos un règim no democràtic fins la mateixa independència del país. Freedom House, el primer dels indicadors, dona a Algèria un 5,5 en una escala de 1 (país lliure) a 7 (país no lliure). Per la seva banda, Polity IV li atorga un 2 en una escala de -10 (dictadura) a 10 (democràcia), catalogant el règim com a anocràcia. Finalment, l’indicador DD Dataset li adjudica un 3, fet que el converteix en un govern de Tipus-II no democràtic.
El context històric de dictadura civil i d’intervencions militars, els problemes històrics amb grups armats, la guerra civil i, finalment, la confirmació per part dels majors indicadors de política comparada demostren que, efectivament, Algèria no és un país democràtic, però podria arribar a ser-ho si l’exèrcit perdés poder polític i si es reduís l’activitat dels nombrosos grups armats que tenen especial presència en l’entorn rural. La presència de grups radicals que tenen com a únic objectiu la destrucció de l'estat i la instauració d'un règim teocràtic de caire islamista dificulta enormement l'assoliment d'un règim democràtic obert.


Marc de futur:

El 24 de febrer de 2011, en el context de les anomenades ‘Primaveres Àrabs’, el govern va aixecar l’estat d’excepció després de 19 anys de vigència. La legislació governamental promulgà lleis en relació als partits polítics, el codi electoral i la representació de la dona en els òrgans elegits, però aquests canvis no els recullen els indicadors. A l'abril de 2011, el president Bouteflika va prometre una nova reforma constitucional i política. Malgrat tot, les eleccions són criticades normalment per grups d’oposició i per grups internacionals pro-drets humans, els quals asseguren que la censura dels mitjans i l'assetjament dels oponents polítics segueix ben vigent a Algèria. Veiem doncs com la situació no sembla que pugui millorar en els propers anys, ans el contrari. Sembla ser que l'aparició de nous grups gihadistes i la radicalització de tota la oposició posaran les coses molt dificils per la futura consecució d'un estat plenament democràtic al país nord-africà


Frederic Porta i Capdevila [U113705]

dimecres, 10 de febrer del 2016

Botswana o la democràcia en dubte


Botswana s’ha considerat històricament com un cas de democràcia d’èxit a l’Àfrica. Des de la descolonització de Gran Bretanya el 1966, el país ha fet vuit eleccions multipartidistes amb un sistema majoritari; hi ha limitacions al poder de l’executiu; es permet la participació política; i hi ha diferents grups que competeixen per influir en l’agenda pública. Seria un cas evident de democràcia. Però els diferents mètodes utilitzats en ciència política per avaluar els règims polítics no coincideixen: mentre que Freedom House (FH) i Polity IV qualifiquen al país com a democràtic, Democracy-Dictatorship (DD) no. És Botswana realment una democràcia?


La qualificació


FH qualifica Botswana com a país lliure des del 1973, convertint-se en un dels únics vuit països africans amb aquesta etiqueta. La puntuació ha anat variant lleugerament, mantenint-se entorn del 2,5 en una escala de 1 (país lliure) a 7 (país no lliure). Polity IV atorga una puntuació de 8 al país (2013), valorant-lo com a “altament democràtic” en una escala de -10 (dictadura) a 10 (democràcia). Però el mètode dicotòmic DD classifica el país com a “Tipus II”: la qualificació dels països que, tot i ser aparentment democràtics, no se’n té la certesa absoluta i per tant, és qualifiquen provisionalment com a dictadures “en quarantena”. Això es fa per prevenir l’error de “Tipus I” –qualificar de democràtic un país dictatorial.
Freedom House
Polity IV
D-D Dataset
1990



1991



1992



1993



1994



1995



1996



1997



1998



1999



2000



2001



2002



2003



2004



2005



2006



2007



2008



2009



2010



2011



2012



2013





L'índex


La diferència en els resultats es deu a què els tres mètodes es basen en concepcions diferents de democràcia. Mentre que per FH i Polity IV la democràcia és una variable contínua, per DD és discreta: o és democràcia o no ho és, no hi ha intervals vàlids. La definició que fa DD de democràcia és minimalista. A partir d’aquí, els tres mètodes avaluen variables diferents. FH se centra en l’existència i qualitat dels drets polítics i civils; Polity IV es fixa en les limitacions del poder executiu, en com aquest s’elegeix o en la participació política; i DD en l’elecció del poder executiu, l’elecció del poder legislatiu, existència de més d’un partit (per tant, d’oposició) i alternança política entre els partits sota la mateixa llei electoral. Botswana compleix tots els requisits de FH, Polity IV i DD com a democràcia, excepte un de DD: l’alternança.


La continuïtat en el poder


No hi ha hagut alternança política a Botswana. El Botswana Democratic Party  (BDP) ha guanyat totes les eleccions des del 1966 i sempre ha governat. Tot i haver-hi líders diferents, els quatre presidents han estat del mateix partit. Així, s’incompleix una de les regles de DD, però l’alternança no és causa suficient ni necessària. Per DD la democràcia és la institucionalització de la incertesa: hi ha d’haver competència efectiva entre els partits, de manera que tots puguin guanyar les eleccions. Acceptaria el BDP una derrota? Per què no perd el BDP, perquè és molt popular? O per què el sistema afavoreix que es mantingui al poder?

Alguns analistes apunten a què la causa de les successives victòries del BDP podria ser el creixement econòmic del país. Botswana va tenir un creixement del 9,3% anual el 2013, molt per sobre del 2,2% dels Estats Units i el 0,2% d’Alemanya, representants de democràcies madures.

Estudis demostren que la prosperitat econòmica pot revertir en la reelecció del partit governant, sobretot en països en vies de desenvolupament i noves democràcies. I altres apunten que el sistema DD pot caure en l’error de classificar aquells països amb alt creixement del PIB on no hi ha hagut alternança com a dictadures. Tanmateix, actualment no es pot classificar Botswana com a democràcia segons els paràmetres establerts per DD. Històricament hi ha hagut casos semblants: a Alemanya el partit CDU no va perdre cap elecció entre el 1949 i el 1969, i al Japó el Partit Democràtic Liberal va governar entre el 1955 i el 1993; fins que no van perdre i es va produir alternança en el poder, aquests dos països no van poder ser considerats democràtics segons DD.

És una qüestió de definicions i de dades. Simplement no sabem perquè a Botswana no hi ha hagut alternança. Si en algun moment n’hi ha o el BDP perd les eleccions i es manté en el poder, podrem classificar el país com a allò que és.