El Salvador: de governs militars a eleccions lliures

El Salvador està format per les antigues províncies de la Alcaldía Mayor de Sonsonate i la Intendencia de San Salvador, que van aconseguir la independència d'Espanya l'any 1821. Tres anys més tard, el 1824, ambdues províncies s'unificarien i conformarien l'actual República de El Salvador (aleshores Estado de El Salvador). 

Amb la ciutat de San Salvador com a capital, el país està dividit en 14 departaments i limita amb Guatemala a l'oest i amb Hondures al nord i l'est. El Golf de Fonseca separa el país de Nicaragua pel sud-est. 

La Constitució vigent, que data el 1983, defineix El Salvador com a "país amb un sistema polític pluralista que s'expressa a través dels seus partits polítics, instruments de representació del poble".

Però tot i que els darrers 26 anys El Salvador s'ha caracteritzat per tenir un govern "republicà, democràtic i representatiu", no sempre ha estat així. L'any 1980 va esclatar una guerra civil que duraria 12 anys. El gener de 1992 les forces de la guerrilla (encapçalades per FMLN) i el govern d'aleshores van signar els acords de pau que prometien establir reformes militars, polítiques i socials al país.

De fet, algunes de les causes principals de l'esclat de la guerra van ser la caiguda del preu del cafè, els constants fraus electorals i el descontentament de la població respecte la forma de governar dels militars.

Per aquests motius ens hem de preguntar si El Salvador és actualment una democràcia o encara conserva trets dels governs militars i dels fraus electorals constants durant les dècades dels 70 i els 80. Per fer-ho utilitzarem els índexs de Freedom House, Polity IV i D-D Dataset i els resultats emesos entre el 1990 i el 2013. És El Salvador realment una democràcia? Si ho és, des de quan podem nomenar-lo com a tal?

En general, els tres indicadors coincideixen en definir El Salvador com a "democràcia" en els casos de Polity IV i de D-D Dataset, i de "lliure" en el cas de Freedom House. Aquest darrer, però, estableix el país com a "parcialment lliure" entre els anys 1990 i 1997. 

Freedom House utilitza una escala de l'1 al 7 per categoritzar el nivell de llibertat d'un país. Per determinar-ho analitza els drets polítics (procés electoral, pluralisme polític i funcionament del govern) i els drets civils (llibertat d'expressió, drets individuals, etc.).

Aquest indicador és l'únic que valora el funcionament del govern i, precisament, un dels motius que van portar El Salvador a la guerra civil va ser el descontentament popular per la gestió del govern militar. Com podem observar a la taula, Freedom House no va considerar un funcionament òptim del govern al país fins el 1997.

Pel que fa a Polity IV, a partir d'una escala del -10 al +10, caracteritza El Salvador de "país democràtic". Aquest índex analitza el mètode d'elecció del Poder Executiu, els límits als que està regit (exclusiu de Polity IV) i, a més, també mesura la participació. 

L'Executiu a El Salvador segueix un sistema presidencialista. La presidència dura cinc anys sense possibilitat de reelecció consecutiva. A més, per ser president és necessari haver guanyat les eleccions.

El Salvador s'ha caracteritzat per haver tingut majoritàriament governs de dreta. Per primera vegada, l'any 2009 el FMLN (Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional), partit d'esquerres, va guanyar les eleccions a ARENA (Alianza Republicana Nacional), que governava aproximadament des de 1980. Els comicis del març del 2014 van tornar a donar la victòria a FMLN.

L'índex D-D Dataset de Przeworski es diferencia dels índexs anteriors ja que consisteix en una proposta dicotòmica, és a dir, estableix sí un país és o no democràtic i no contempla escales numèriques per fer-ho.

En aquest cas, les eleccions competitives es consideren causa necessària però no suficient per definir un país de democràtic. És necessària una competència efectiva entre les forces polítiques. També és causa necessària l'existència d'una oposició amb més d'un partit. En el cas de El Salvador aquesta condició es compleix ja que des del 1992 han nascut fins a 21 partits polítics, malgrat no tots segueixen vigents. Actualment la república consta de deu partits (ordenats alfabèticament): ARENA, CD, DS,  PCN, FPS, FMLN, GANA, PSD, PDC i PSP). 

Aquest criteri, juntament amb els d'incertesa "ex-ante" (possibilitat de l'oposició de guanyar), i la irreversibilitat "ex-post" (acceptació dels resultats) porten repetint-se des de l'any 1997, com a mínim. 

Com a conclusió podem dir que El Salvador si és una democràcia ja que compleix els requisits dels tres indicadors principals: eleccions lliures, existència d'oposició i limitació de l'Executiu, entre d'altres. Des del 1997 i especialment des del 2009, El Salvador evidencia que queden molt lluny els anys de govern militar i d'eleccions fraudulentes. 

¿Bolivia, involución democrática?

Como muchos otros países de América Latina, Bolivia ha tenido una entrada al siglo XXI políticamente convulsa e inestable. El anhelo democrático del pueblo boliviano después de numerosas dictaduras en el siglo pasado precipitó al país a una construcción democrática al estilo occidental en los años 80 y 90. Años después, como constataremos a lo largo de esta entrada, la democracia se ha puesto en entredicho. Bolivia parece haber caído en un régimen político que no puede ser catalogado como democrático, sobre todo a partir de 2009: ¿Pero entonces de que estamos hablando?

Cada indicador tiene en cuenta unas características democráticas diferentes y da más o menos importancia a ciertos aspectos. Por ejemplo, Polity IV clasifica a Bolivia durante todos los años estudiados como una democracia. Este indicador mide lo que sería las características “básicas” de una democracia. Deducimos, pues, que Bolivia cumpliría con los estándares básicos y teóricos de lo que significa un país democrático.  No pasa lo mismo con los otros dos indicadores.

Freedom House analiza la libertad de un país basándose en derechos civiles y políticos. Según este indicador, Bolivia ha visto sus derechos políticos vulnerados desde 2004 .Desde ese año se ha considerado a Bolivia un país parcialmente libre. Por último, DD clasifica a Bolivia hasta 2008 como una democracia. Yo misma, bajo los estándares de este indicador, he podido clasificar a Bolivia hasta la actualidad,  considerándola una dictadura desde 2009 hasta el día de hoy. 

Llegados a este punto cabe preguntarse el porqué de esta clasificación después de tantos años de democracia. En primer lugar hay que hablar de las políticas neoliberales hasta 2004, año clave para Bolivia, que llevaron a una sucesión de hechos políticos peculiares.

Estas políticas desembocaron en parte en la Guerra del Gas, durante 2003. Las exportaciones a bajo precio hacia Méjico o Estados Unidos bajo el gobierno de Gonzalo Sánchez de Lozada, junto con la crisis que atravesaba el país, hicieron replantear la situación política. El campesinado y los mineros reclamaron que la explotación de los hidrocarburos se volviese a estatalizar. Este hecho fue muy importante para el desarrollo de la política del país en los años posteriores ya que uno de los dirigentes políticos de las protestas era ni más ni menos que Evo Morales, actual presidente de Bolivia desde el año 2006.

La Guerra del Gas significó el fortalecimiento del movimiento sindical, indígena y de las izquierdas que Evo Morales supo liderar. Evo ya había iniciado una campaña en 2002 que le llevaría a la oposición, a muy pocos votos de Sánchez de Lozada. Y con la Guerra del Gas  y unas elecciones anticipadas se hizo con la presidencia de Bolivia bajo mayoría absoluta en diciembre de 2005.

Podemos categorizar a Bolivia como democracia hasta el año 2009, aunque como nos indica Freedom House las libertades del país ya se vieron reducidas años antes. En este año el gobierno de Evo Morales celebra un referéndum que le permite la elaboración de una nueva Constitución. En la Asamblea Constituyente solo hubo representantes de MAS, cosa que llevó a diversas críticas, pero la nueva Constitución fue aprobada por un 61% de la población. Lo relevante de esta modificación y lo que me ha hecho clasificar a Bolivia en un régimen dictatorial es el hecho del cambio en la elección del Legislativo. En la Constitución Política de 1967 los Diputados debían ser elegidos por votación universal y directa, todos ellos. Con la modificación de la Constitución en 2009 los Diputados son elegidos la mitad por votación directa y la otra mitad de forma indirecta.

Bajo este punto, un Legislativo no elegido al completo por sufragio universal directo, podríamos clasificar a Bolivia como una dictadura según DD.  Además, en 2009, se elaboró una nueva ley electoral. Se impuso un nuevo padrón electoral biométrico y se limitó el voto en el exterior, muy criticado por la opinión pública

Por último, y como detonante para clasificar teóricamente a Bolivia bajo un régimen dictatorial está el hecho del refrendo para modificar el artículo 168 de la Constitución que se quiere llevar a cabo este mes de febrero. Evo Morales superaría el máximo de legislaturas permitidas y solo modificando la Constitución podría mantenerse como presidente. Este hecho deja a la oposición en clara desventaja electoral. 

Por lo tanto, y para concluir esta entrada, podemos decir que la clasificación política de Bolivia cambia según la perspectiva desde la cual se mire. Estas clasificaciones nos pueden ayudar a poner una etiqueta al país pero no hay que olvidar que son clasificaciones teóricas. No cuestiono las clasificaciones, pero tampoco los resultados de estos últimos años: ¿Qué hay del incremento de alfabetización, sobre todo indígena, desde 2006? ¿Y del crecimiento del PIB? ¿Y del superávit debido a la nacionalización de los recursos naturales del país? Invito a reflexionar sobre un país que en la última década ha pasado de ser considerado una democracia a no serlo o serlo parcialmente, pero que quizás ha mejorado aspectos que sin este cambio político no hubiesen sido posibles.

Algèria: Grups armats i Exèrcit impedeixen el desenvolupament democràtic

Història recent:

Algèria és un país del nord d’Àfrica, que el 2014 tenia una població lleugerament superior als 40.000.000 d'habitants. L’estat limita amb el mar Mediterrani al nord, amb Tunísia al nord-est, amb Líbia a l'est, amb Níger al sud-est, amb Mali i Mauritània al sud-oest, i el Marroc i el Sàhara Occidental a l'oest. Algèria compta amb una complicada organització polític i administrativa: compta amb 48 estats o províncies. Tot i la poca inversió internacional, Algèria manté una de les més estables economies de la regió.

L’any 1962, en el marc de la Guerra Freda, el país s’independitzà de França superant l’era del colonialisme. Tot i la independència assolida, l’existència d’Algèria no ha estat la més pacífica en els últims decennis; el 1991 es va arribar a la guerra civil entre els ciutadans. L’exèrcit sempre ha tingut molt pes en la política i en els afers d’estat, pressionant a diferents governs i portant a noves eleccions en nombroses ocasions.

També el 1991, per exemple, es va declarar l’estat de setge degut a unes vagues relacionades amb les eleccions legislatives que van portar a que el 1992, sota pressió clara de l’exèrcit, dimitís el president Chadli i s’anul·lés la segona volta de les eleccions. Un altre exemple, previ a la guerra civil, fou el moment de la legalització del multipartidisme, doncs a Algèria es va seguir el model de partit únic fins el 1988. Aquell any, el Front Islàmic de Salvació (FIS) va guanyar les eleccions municipals i la primera volta de les eleccions legislatives de 1991, però l'exèrcit va decretar l'estat d'urgència de nou impedint la presa de possessió. Aquest fet va desencadenar una onada de violència liderada per diversos grups armats com l'Exèrcit Islàmic de Salvació, braç armat del FIS o el seu rival el Grup Islàmic Armat.

En l'actualitat i des de l'any 1999, es troba en el poder el mateix president, Abdelaziz Bouteflika, líder militar (conegut amb el malnom d'Abdelkader) durant la guerra d'independència. Aquest fet tampoc ajuda a millorar les perspectives democràtiques del país nord-africà.

Així doncs, com hem vist, Algèria no ha tingut una democràcia lliure en cap moment, sinó que l’exèrcit i els diversos grups armats han condicionat els afers públics reiteradament des dels temps de la independència i especialment al llarg dels últims anys de la Guerra Freda i els inicis del període posterior a aquest.

Qualificació democràtica:

Els tres indicadors principals sobre la salut democràtica d’un país no generen cap tipus de dubte; tots afirmen des dels anys noranta fins gairebé l’actualitat que l’Estat Algerià no és lliure, sinó que viu en una situació de semi-dictadura i coerció de llibertats. Segurament podriem anar encara més enrere i els indicadors seguirien mostrant-nos un règim no democràtic fins la mateixa independència del país. Freedom House, el primer dels indicadors, dona a Algèria un 5,5 en una escala de 1 (país lliure) a 7 (país no lliure). Per la seva banda, Polity IV li atorga un 2 en una escala de -10 (dictadura) a 10 (democràcia), catalogant el règim com a anocràcia. Finalment, l’indicador DD Dataset li adjudica un 3, fet que el converteix en un govern de Tipus-II no democràtic.

El context històric de dictadura civil i d’intervencions militars, els problemes històrics amb grups armats, la guerra civil i, finalment, la confirmació per part dels majors indicadors de política comparada demostren que, efectivament, Algèria no és un país democràtic, però podria arribar a ser-ho si l’exèrcit perdés poder polític i si es reduís l’activitat dels nombrosos grups armats que tenen especial presència en l’entorn rural. La presència de grups radicals que tenen com a únic objectiu la destrucció de l'estat i la instauració d'un règim teocràtic de caire islamista dificulta enormement l'assoliment d'un règim democràtic obert.

Marc de futur:

El 24 de febrer de 2011, en el context de les anomenades ‘Primaveres Àrabs’, el govern va aixecar l’estat d’excepció després de 19 anys de vigència. La legislació governamental promulgà lleis en relació als partits polítics, el codi electoral i la representació de la dona en els òrgans elegits, però aquests canvis no els recullen els indicadors. A l'abril de 2011, el president Bouteflika va prometre una nova reforma constitucional i política. Malgrat tot, les eleccions són criticades normalment per grups d’oposició i per grups internacionals pro-drets humans, els quals asseguren que la censura dels mitjans i l'assetjament dels oponents polítics segueix ben vigent a Algèria. Veiem doncs com la situació no sembla que pugui millorar en els propers anys, ans el contrari. Sembla ser que l'aparició de nous grups gihadistes i la radicalització de tota la oposició posaran les coses molt dificils per la futura consecució d'un estat plenament democràtic al país nord-africà

Frederic Porta i Capdevila [U113705]

Botswana o la democràcia en dubte

Botswana s’ha considerat històricament com un cas de democràcia d’èxit a l’Àfrica. Des de la descolonització de Gran Bretanya el 1966, el país ha fet vuit eleccions multipartidistes amb un sistema majoritari; hi ha limitacions al poder de l’executiu; es permet la participació política; i hi ha diferents grups que competeixen per influir en l’agenda pública. Seria un cas evident de democràcia. Però els diferents mètodes utilitzats en ciència política per avaluar els règims polítics no coincideixen: mentre que Freedom House (FH) i Polity IV qualifiquen al país com a democràtic, Democracy-Dictatorship (DD) no. És Botswana realment una democràcia?

La qualificació

FH qualifica Botswana com a país lliure des del 1973, convertint-se en un dels únics vuit països africans amb aquesta etiqueta. La puntuació ha anat variant lleugerament, mantenint-se entorn del 2,5 en una escala de 1 (país lliure) a 7 (país no lliure). Polity IV atorga una puntuació de 8 al país (2013), valorant-lo com a “altament democràtic” en una escala de -10 (dictadura) a 10 (democràcia). Però el mètode dicotòmic DD classifica el país com a “Tipus II”: la qualificació dels països que, tot i ser aparentment democràtics, no se’n té la certesa absoluta i per tant, és qualifiquen provisionalment com a dictadures “en quarantena”. Això es fa per prevenir l’error de “Tipus I” –qualificar de democràtic un país dictatorial.

	Freedom House	Polity IV	D-D Dataset
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1997
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013

L'índex

La diferència en els resultats es deu a què els tres mètodes es basen en concepcions diferents de democràcia. Mentre que per FH i Polity IV la democràcia és una variable contínua, per DD és discreta: o és democràcia o no ho és, no hi ha intervals vàlids. La definició que fa DD de democràcia és minimalista. A partir d’aquí, els tres mètodes avaluen variables diferents. FH se centra en l’existència i qualitat dels drets polítics i civils; Polity IV es fixa en les limitacions del poder executiu, en com aquest s’elegeix o en la participació política; i DD en l’elecció del poder executiu, l’elecció del poder legislatiu, existència de més d’un partit (per tant, d’oposició) i alternança política entre els partits sota la mateixa llei electoral. Botswana compleix tots els requisits de FH, Polity IV i DD com a democràcia, excepte un de DD: l’alternança.

La continuïtat en el poder

No hi ha hagut alternança política a Botswana. El Botswana Democratic Party  (BDP) ha guanyat totes les eleccions des del 1966 i sempre ha governat. Tot i haver-hi líders diferents, els quatre presidents han estat del mateix partit. Així, s’incompleix una de les regles de DD, però l’alternança no és causa suficient ni necessària. Per DD la democràcia és la institucionalització de la incertesa: hi ha d’haver competència efectiva entre els partits, de manera que tots puguin guanyar les eleccions. Acceptaria el BDP una derrota? Per què no perd el BDP, perquè és molt popular? O per què el sistema afavoreix que es mantingui al poder?

Alguns analistes apunten a què la causa de les successives victòries del BDP podria ser el creixement econòmic del país. Botswana va tenir un creixement del 9,3% anual el 2013, molt per sobre del 2,2% dels Estats Units i el 0,2% d’Alemanya, representants de democràcies madures.

Estudis demostren que la prosperitat econòmica pot revertir en la reelecció del partit governant, sobretot en països en vies de desenvolupament i noves democràcies. I altres apunten que el sistema DD pot caure en l’error de classificar aquells països amb alt creixement del PIB on no hi ha hagut alternança com a dictadures. Tanmateix, actualment no es pot classificar Botswana com a democràcia segons els paràmetres establerts per DD. Històricament hi ha hagut casos semblants: a Alemanya el partit CDU no va perdre cap elecció entre el 1949 i el 1969, i al Japó el Partit Democràtic Liberal va governar entre el 1955 i el 1993; fins que no van perdre i es va produir alternança en el poder, aquests dos països no van poder ser considerats democràtics segons DD.

És una qüestió de definicions i de dades. Simplement no sabem perquè a Botswana no hi ha hagut alternança. Si en algun moment n’hi ha o el BDP perd les eleccions i es manté en el poder, podrem classificar el país com a allò que és.